Experimentant amb nous suports, noves dimensions... Aquestes pedres trobades al camí,lluny de ser obstacles, han servit per donar-me noves idees i continuar creant, jugant i aprenent!
Gairebé totes tenen en comú les cavitats que l'erosió de l'aigua va crear en elles a l'atzar, això va fer que les escollis entre els centenars de pedres que un matí es posaren al mig del meu camí...Un cop més, el joc entre la matèria i el buit,el tot i el res, el caos i l'ordre...
Per acompanyar-les, les boniques paraules del monòleg final de la pel·lícula "Piedras", una reflexió sobre la vida i els somnis, amb la meva estimada Lisboa com a marc de fons:
No hay comentarios:
Publicar un comentario